És relativament comú que una mànega de greix d'alta pressió es faci més dura després d'un ús prolongat. La mànega pot romandre en contacte amb els lubricants durant períodes prolongats alhora que està exposada a pressió contínua, vibracions de l'equip i fluctuacions de temperatura. Els efectes combinats d'aquests factors poden fer que el material de la mànega envelleixi gradualment, reduint la seva flexibilitat original i fent que la mànega se senti més dura o més difícil de doblegar.
En primer lloc, el contacte prolongat amb els lubricants pot afectar el material de la mànega. Els diferents lubricants tenen composicions diferents i alguns contenen diversos additius. Si el material de la mànega no és prou compatible amb el lubricant, el contacte-a llarg termini pot provocar canvis en el material i reduir-ne la flexibilitat. Una mànega que se sent flexible quan és nova pot ser notablement més dura després d'un servei prolongat. Si doblar la mànega és cada cop més difícil, s'ha de comprovar acuradament el seu estat.
La temperatura és un altre factor important. Quan l'equip funciona en un entorn d'alta-temperatura durant períodes llargs, l'exposició contínua a la calor pot accelerar l'envelliment del material. Això pot ser especialment important quan la mànega s'instal·la a prop de fonts de calor o equips que generen calor substancial. Les fluctuacions de temperatura repetides també poden fer que el material de la mànega s'expandeixi i es contrau, reduint potencialment la seva flexibilitat amb el temps.
La pressió contínua i la vibració mecànica també poden contribuir a l'envelliment de la mànega. Durant el funcionament de l'equip, la vibració pot provocar que la mànega es mogui o es flexioni repetidament. Si la mànega roman sota una flexió excessiva, estirament, compressió o altres tensions mecàniques, algunes zones poden experimentar una fatiga accelerada i gradualment tornar-se més dures.
També s'han de tenir en compte les condicions ambientals externes. L'exposició-a llarg termini a la llum solar, la pols, la humitat o altres condicions desfavorables pot afectar la capa exterior de la mànega. Si la superfície exterior comença a mostrar signes d'envelliment, esquerdes o deteriorament, és possible que l'estat general de la mànega ja es vegi afectat.
Quan una mànega de greix d'alta pressió es torna notablement més dura, els usuaris haurien de comprovar si hi ha esquerdes, deteriorament de la superfície, protuberància, deformació o fuites d'oli. Un enduriment lleuger només pot requerir una observació continuada, però un enduriment sever acompanyat d'esquerdes, fuites o una pèrdua important de flexibilitat indica que la mànega no hauria de romandre en servei indefinidament.
Per ajudar a frenar l'envelliment de la mànega, els usuaris han de seleccionar un entorn de funcionament adequat, evitar l'exposició innecessària a altes temperatures i la llum solar directa i minimitzar la flexió excessiva, la compressió i l'estrès mecànic. La inspecció periòdica també pot ajudar a identificar els primers signes d'envelliment i reduir el risc de fallada inesperada de la mànega.